Un dia sota les cameres

Marc Segura. www.sangcule.cat

Un dia sota les cameres

Diumenge era un dia especial, diferent al clàssic diumenge amb partit de bàsquet a les 12.30. Per què ? Doncs perquè venia Barça TV a gravar-nos per sortir en el programa Quina Penya. El nostre sector no estava ple del tot, però els que hi érem estàvem motivats amb ganes de passar-nos-ho bé amb l’excusa que teníem convidats especials. I així va ser, desde bon començament vam treure’ns la mandra de damunt, vam afinar la veu i malgrat que el partit no va començar molt bé els nostres càntics es feien sentir al santuari del Palau.

Però la situació va fer un petit gir a l’ordre establert, i els de Quina Penya, amb Llucià Ferrer al capdavant, al segon quart ja estaven preparats per gravar. Com si haguessin estat tota la vida amb nosaltres, en Llucià i tot l’equip del programa es van posar a animar amb nosaltres com si res. Ens estaven gravant, però ens ho estàvem passant tant bé que ni ens en recordàvem. La situació del partit havia canviat i el Barça ja tenia una bona situació al marcador (46-33)

Agafem forces al descans, alguns surten a prendre l’aire o a fer un cigar fora i d’altres preferim seure i hidratar-nos per encarar el segon tram del partit amb la mateixa força que els dos primers quarts. I així va ser, els del programa, sense en Llucià i el seu equip, ens seguien gravant, però nosaltres com si res, seguint a la nostra animant sense parar i donant ales als nostres jugadors en un moment on l’avantatge en l’electrònic anava diluint-se. Ara més que mai, s’havia d’animar més, i sense les cameres, així ho vam fer, traient a la llum els càntics que fem en les grans ocasions o quan estem com es diu en l’argot esportiu “on fire”.

Arriba l’últim quart i el marcador s’ajusta, el València es posa a cinc punts i els aficionats taronges que havien vingut al Palau creuen en la remuntada i es comencen a fer sentir. Però això no ens atura i animem amb més força encara per revertir la situació. Després d’una mica de patiment , el València va arribar a empatar, gràcies a l’encert de Navarro, Sada i el control del rebot defensiu la victòria es queda al Palau (76-72). Sense adonar-nos-se’n el partit s’havia acabat.

Després d’un dia intens a la grada teníem gana, així que un cop recollides les pancartes amb què decorem el nostre sector ens distribuïm en diferents cotxes per anar a dinar a la pizzeria Eva – lloc habitual de trobada per compartir estovalles entre els sangculerians- i dur a terme la segona part de la gravació. Malgrat que ja havíem estat cantant durant dues hores no en teníem prou i mentre esperàvem que ens servissin seguíem cantant per fer l’espera més plàcida . Per fi però, tots servits i durant un temps el silenci s’apodera de la sala – es nota que teníem gana- Acabem de dinar i seguim amb la gravació . Primer quatre de nosaltres ens anem a un parc a gravar – vam tardar una hora per aconseguir que tot rotllés i es gravessin bé totes les preses- mentre que els altres per tal de fer temps van decidir jugar a diferents jocs infantils com el pica paret o el fet i amagar per fer passar l’estona.

Arribem els que havíem anat al parc per continuar la gravació a dins de la pizzeria, i com no podia ser d’una altra manera ho vam fer… cantant !!! Com si les cameres no estiguessin, amb total naturalitat, com si estiguéssim al Palau, amb la petita diferència que teníem davant uns focus que feien suar de valent. Després de diversos càntics nostres que fem a la grada, va arribar el moment final on amb el ritme del submarí groc comencem a cantar “Quina penya amb Llucià Ferrer, amb Llucià Ferrer” per concloure aquest dia diferent.

S’acaba un dia intens, diferent, que necessitàvem per reforçar la nostra unió com a grup. Ens despedim, ens desitgem bones vacances amb l’objectiu de perllongar la festa de manera indefinida d’aquí dues setmanes coincidint amb el proper partit de bàsquet al Palau contra el Lagun Aro, on si us hi voleu, sumar, hi esteu tots convidats.

Agraïment del Barça Regal pel suport rebut a la Copa

www.fcbarcelona.cat

Abans del duel contra el Mad-Croc Fuenlabrada, els jugadors i tècnics del Barça Regal van voler agrair el suport rebut al Palau Sant Jordi durant la disputa de la Copa

Quan faltaven 5 minuts per a l’inici del Barça Regal – Mad-Croc Fuenlabrada, Juan Carlos Navarro i Víctor Sada, capitans del FC Barcelona, van fer arribar una carta d’agraïment als quatre grups d’animació del Palau Blaugrana (Dracs, Sang Culé, Penya Meritxell i El Racó del Palau) pel suport rebut durant la disputa de l’última edició de la Copa al Palau Sant Jordi.

Els jugadors i tècnics del Barça Regal van voler agrair amb aquest gest l’esforç de tots els socis i aficionats blaugrana per ser, un cop més, al costat de l’equip. L’afició del Barça va ser, de llarg, la més nombrosa durant els quatre dies que va durar la Copa.

Comença una nova temporada sangculeriana, la tercera de la XVI

Desprès de gairebé 8 mesos sense partits, avui ha sigut un matí plenament rugbístic.

Per anar fent boca, tot ha començat  cap a un quart de 10 del matí al Pub de la pça Urquinaona per veure el segon partit de quarts de final del mundial de rugbi de Nova Zelanda entre els All blacks i Argentina. Teniem el temor de què estigués tancat per què un  pub obert un diumenge a les 9.30 del matí no és gaire usual però aviat s’han esvaït els dubtes. El pub estava ben ple de “guiris” ansiosos de veure començar la haka, de ben segur que portaven des de les 7 del matí que jugava l’altre partit de quarts entre austràlia vs sud-àfrica, això sí ben pocs amb una gerra a la mà més aviat amb un suc de pinya o una coca-cola tot i que el Ferran, amb un exercici d’imaginació, s’ha fotut una Guiness pensant que era un café amb llet.

El partit ha estat força emocionant, Nova Zelanda ha anant fent punts gràcies a cops de càstig i l’Argentina ha anat a remolc tota la primera part però mantenint el tipus i aguantant sobretot amb una molt bona defensa. A la segona part i amb un 15-10 al marcador a favor del neozelandesos ha estat quan el nivell físic argentí ha baixat considerablement coindint amb una exclusió de 10 minuts. Nova Zelanda ho ha aprofitat per matar el partit a base d’assaigs. El final 33-10 i els allblacks es veuran a les semifinals a Austràlia.

Sortint del pub cap L’Hospitalet falta gent. Vora les 12.00 arribem a l’estació d’Hospital de Bellvitge i ens trobem amb la resta d’ultrintxes sangculerians disposats a començar la temporada, la tercera de la XVI (bé més ben dit pre-temporada per nosaltres) en total gairebé mitja dotzena.

Arribem al camp de la Feixa Llarga i ens adonem que el Barça jugarà com Nova Zelanda, bon auguri! Tot seguit pengem la pancarta de la secció i cap al bar a fer unes birres tot esperant que comenci el partit i que arribi l’últim sangculerià (mai sabreu qui és).

Al bar tenim la primera sorpresa de la temporada, ens trobem l’Enric que ens diu que torna a ser el delegat de la secció, també saludem en Rodri pal de paller de l’equip. Ens donem compte que serà una temporada difícil degut a les retallades a la secció. Gràcies al Sandro han hagut molts canvis a la plantilla i els millors jugadors han marxa.

Comença el partit amb un tiffo/bufandeo sangculerià i l’himne de l’hospi per megafonia (un himne inspirat en una barreja de bola drac i doraemon), de moment l’ambient força fred i el joc molt físic amb poques oportunitats. Arriba un intercanvi de cops de càstig que deixa el marcador 6-6 i escalfa la graderia sangculeriana i després la de l’hospi.

Animació ascendent que continua durant el final de la primera part i que ja no deixarà durant tot el partit. Arriba la mitja part i a refescar la gola amb unes birretes més i a preparar la segona part.

La segona part comença amb un assaig culé que posa el marcador amb un 6-11 que a la llarga decidirà el partit. L’Hospitalet ha tingut les seves opcions, a falta de pocs minuts del final ha marcat un cop de càstig  que possava l’incertesa (9-11) però no ha passat d’aquí. Partit físic, dur però el que compte és la victòria. Al final del partit un “t’arrambo” i 4 punts cap a casa.

Acabem aquesta minicrònica amb un record als jugadors  que han marxat aquesta temporada (en Rafa, en Burguer, en Leo, l’Uru i el Nart, potser em deixo algú), gràcies per haver defensat la nostre samarreta amb orgull i molta sort!

Proper partit, diumenge vinent contra el Durango; des de la XVI us animem a tots i totes a fer costat la secció, només amb el nostre suport incondicional assolirem les màximes fites.

SANG CULE * COR CATALÀ

   SECCIO XVI (des de 2008)

Milers de persones es manifesten pel centre de Barcelona per reclamar la independència

Font: http://www.racocatala.cat

Milers de persones (10.000 segons la Guàrdia Urbana i 60.000 segons els
organitzadors han marxat aquest diumenge pel centre de Barcelona per la
independència en la tradicional manifestació de l’Onze de Setembre, una de les
més multitudinàries dels darrers anys. Com gairebé sempre, les organitzacions,
entitats i partits que hi han participat ho han fet cadascú des del seu bloc, a
més de nombroses persones a títol individual, en una marxa festiva i totalment
pacífica. Amb un lleuger retard, a quarts de 6 la marxa ha sortit de la Plaça
Urquinaona en direcció a l’Arc de Triomf. Hi han desfilat, ERC, les
organitzacions de l’Esquerra Independentista, les plaformes sobiranistes, RCAT,
SI i d’altres. Hi ha hagut molts clams de protesta a favor de l’Estat propi i
també del model d’ensenyament català, posat en qüestió darrerament pels
estaments judicials espanyols. La major part de la marxa ha acabat enllaçant amb
el concert del passeig Lluís Companys, on desenes de milers de persones hi han
vist tocar Òmnium Cultural a la Festa per la Llibertat, mentre la resta ha
seguit en direcció al Born. En aquest recorregut uns encaputxats han cremat una
imatge del rei espanyol i les banderes francesa i espanyola.

D’altra banda a Girona, com en moltes altres localitats del Principat, també
hi ha hagut una marxa independentista amb unes 3.000 persones de participació,
segons fonts policials, en la marxa convocada per CUP i Maulets. Una gran
estelada de vora dotze metres de llargada ha obert el pas el pas, en una marxa
que enguany s’ha fet sota un sol lema, a diferència de l’any passat on hi va
haver dos blocs. La pancarta clamava “Pels drets nacionals i socials.
Independència i Països Catalans”. La manifestació s’ha caracteritzat pel to
festiu però reivindicatiu, amb molts clams i lemes independentistes.

Durant el recorregut un grup d’encaputxats ha cremat un caixer i han llançat
ous i pintura a l’antiga subdelegació del govern espanyol a la ciutat i
posteriorment s’han enfrontat amb els Mossos en intentar enganxar pancartes
reivindicatives a diverses façanes i també als vidres de l’actual delegació del
govern espanyol.